COVID (com l'hem viscut)

AQUEST MALEÏT BITXO, QUE HA CANVIAT LA NOSTRA FORMA DE VIURE


TOT COMENÇA......

Un dia t'aixeques al matí, i tot ha canviat. Tens por, molta por. Només t'arriven noticies confuses, ni una de bona, la gent es mor,.... la gent gran es mor............el colectiu que atenem està en perill, en un perill que desconeixem com ataca, del que no coneixem res, amb el que no sabem com lluitar ni com defensar a unes persones que de cop i volta s'han de aillar i protegir. 

Que fem? Que hem de fer? De nosaltres depenen moltes persones. No sabem que hem de fer. Estem sols.

 No hi ha mascaretes. 

Gracies a una "intuició" teniem una previsió de guants, peró que no soportaria lo que estava venint.....



EL TEMPS ES IMPORTANT

El rellotge comença a correr.

Ens hem de organitzar. Depressa, no hi ha temps per perdre. 

La gent segueix morint. Les noticies no diuen res més, morts, morts i més morts..........Cada mati, els avis ens preguntaven el mateix "qui més s'ha mort?"   Vam decidir no informar-los del que passava, de qui moria....vivim en un poble on tothom es coneix, i no podiem deixar-los amb el dubte de si el pròxim seria algun d'ells. Van patir molt estres, molta soledat, molta por, molta tristor, .......

Vam actuar amb l'únic recurs que teniem, el sentit comú. Reduiriem al màxim la exposició amb els usuaris sense que minvés el servei, portariem mascaretes, doble guant, ens desinfectariem a cada moment, ens cambiariem tantes vegades com fes falta...........I va funcionar. Potser un angel ens ajudava, peró cap dels nostres usuaris ni del nostre equip es va contagiar. Ens en vam surtir, amb sequeles emocionals, peró ho vam fer.

L'equip de treballadors de Assercat han demostrat la seva preparació i s'han portat tots com a campions, malgrat totes les dificultats han tirat endavant, sense contagiar la seva angoixa o por a ningú. 


GRÀCIES


Vam rebre l'ajut de persones fent-nos mascaretes a corre cuita, pantalles. Una empresa ens va fer una donació de mascaretes quirurgiques tant necesaries i escasses. Ens van oferir gel desinfectant. Una tablet per que puguessim comunicar als avis amb les seves families. Persones que s'oferien a ajudar-nos amb els serveis. La gent dels supermercat que ens deixaven passar davant si anavem a comprar per la gent gran. Tot aixó no ho podrem agrair mai prou.

Durant aquesta pandemia, em fet un bon equip. Ens em ajudat uns als altres tant com hem pogut. La gent del carrer ha engegat a fer mascaretes, a fer pantalles, a colaborar de manera desinteresada en qualsevol cosa que pugues ajudar. Uns veins cuidaven dels altres, s'olorava una comunió entre tots, on es va demostrar que les persones creixem en situacions desfavorables, on som capaços de donar tot el que tenim per ajudar al veí. 

Trobarem a faltar als que han marxat. I a tots els que aquest maleït bitxo els ha tocat d´aprop dúna manera o una altra, només els podem oferir el nostre escalf, els nostres braços estaran a punt per quan puguem tornar a abraçar.


¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar